«La música sempre ha sigut un reflex de les vivències humanes» afirmava recentment en una entrevista el musicòleg i assagista Ramon Andrés. I és que la manera com viu una comunitat de persones està estretament relacionada amb la cultura, amb la música. Guadassuar n’és una prova evident. La presència d’aquesta va des dels àngels músics que trobem a la façana renaixentista de l’església de Sant Vicent Màrtir, Joseph Bueno Camarasa, cornetista i oboista del segle XVIII a Sant Miquel dels Reis, Juan Cuevas al XIX mestre de capella a Toledo, Còrdova o València, Joaquín Eleuterio García Castañer, autor d’un tractat de cant pla imprés el 1827 a Madrid, el desaparegut orgue de l’església, les diferents bandes de música del mateix segle XIX i XX…

I fins als nostres dies. A diferents nivells, tant professional, amateur com a les manifestacions dins l’àmbit de la música de tradició oral, tenint la Societat Musical com a referència de gran part de l’activitat, com a pedrera de músics, d’oients i conseqüentment generadora de teixit social i creadora de sentiment de comunitat. Partícips d’aquesta activitat trobem persones que es dediquen professionalment a la música de la més diversa manera (conservatoris, orquestres, col·legis i instituts…) que transmeten els valors més lloables, alguns en perill d’extinció: esforç i dedicació imprescindibles, no acabar mai d’aprendre, gaudir aprenent, compartir la faena realitzada fent que els altres disfruten…

De la mateixa manera que músics de la talla de Händel, Mattheson o Bach van peregrinar a Lübek a la recerca del gran mestre Buxtehude, Guadassuar es converteix en centre de peregrinació on acudeixen músics en cerca de la riquesa que proporciona l’excel·lència. Coneixements, gaudi, però també vivències humanes sorgides de la música és el que proporciona sens dubte el Congrés Internacional de Trompes.

Joan B. Boïls