Caminar per Guadassuar és escoltar els colors

Passejar pels seus carrers és retrobar-te amb cases que respiren música, amb balcons que han vist passar generacions de músics i amb places que encara guarden l’eco d’assajos i concerts. És sentir com cada pedra, cada cantonada i cada finestra bateguen al ritme de les notes, com si tot el poble fos un instrument afinat pel temps i per la passió per la música. 

Els músics són pintors de vent, llauradors d’emocions. Amb cada bufada, tinyen el silenci de tradició, de passió i de futur. Els carrers, les places i els auditoris es converteixen en galeries vives, on cada concert és una exposició irrepetible que acoloreix el poble que escolta i vibra.

Els sons de les trompes, en aquest Congrés Internacional de Trompes, s’alcen com pinzellades delicades i alhora poderoses, dibuixant formes i melodies plenes de llum i cromatisme sobre un llenç invisible. L’aire es pigmenta, i allà on els ulls no arriben, la música s’estén capa rere capa, com si cada nota fos un color que s’expandeix i es fon amb els altres, creant un espai on el temps es torna pintura.

Les melodies pinten records, sentiments i somnis compartits, i retraten una obra viva que creix amb cada interpretació: un gran quadre col·lectiu que inspira, emociona i unix a tots els qui en formen part. 

El CITGUAD no sols sona… parla, pinta i emociona. Cada nota és un traç. Cada silenci, un buit ple de color. Cada ressò, una nova pinzellada que omple l’aire.

“Quan les trompes sonen, l’aire es pinta.”

Vicent Boïl Mut, pintor